Vés al contingut

Quarter americà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula cavallQuarter americà
Un cavall American Quarter de pelatge palomino
Noms alternatiusQuarter Horse
País d'origenEstats Units Estats Units
Sobrenoms"America's Horse"
"World's Fastest Athlete"
CaracterístiquesGran arrencada i velocitat en distàncies curtes; cap petit i refinat; cos fort i musculós, amb un pit ample, gropa rodona i cuixes poderoses.
Estàndards de raça
American Quarter Horse Association

El quarter americà és una raça de cavall dels Estats Units especialment adequada per a curses curtes (quart de milla, 400 m), per a usos com a cavall vaquer i en tota mena de concursos i exhibicions que es relacionen amb els rodeos. Per nombre de cavalls registrats és la més popular del món amb més de 4 milions d'animals inscrits.

Història

[modifica]

Època colonial

[modifica]

Els antecedents dels cavalls Quarter s'han de buscar en les dues costes del continent americà en època colonial. En la banda de l'Atlàntic hi havia colònies angleses i neerlandeses i en el costat del Pacífic s'estenien els territoris del virregnat de Nova Espanya. En els cavalls de la zona oriental predominaven les sangs angleses, irlandeses i escoceses, sense oblidar els animals d'origen holandès.[1] En aquesta època colonial, al costat de cavalls de granja i de transport de races més o menys barrejades, hi ha constància de curses organitzades amb regularitat.[2]

Hi havia curses de velocitat amb recorreguts relativament llargs (dues milles), curses de trotons amb carruatges i curses curtes d'un quart de milla. Els cavalls que competien en aquestes darreres sovint eren de les castes criades per les tribus indígenes (per exemple la Chickasaw), basades en els cavalls introduïts al continent pels conqueridors i colons espanyols.[3] Aquests cavalls "indígenes" s'encreuaren amb els cavalls Thoroughbred importats d'Anglaterra. Un dels estalons més famosos fou Janus, un net de Godolphin Arabian nascut el 1746 i importat a Virgínia el 1756.[4] La influència de cavalls de curses com Janus fou decisiva en la formació del "Quarter Horse colonial".[5][6] Aquesta "raça" ha estat anomenada per alguns "Famous American Quarter Running Horse."[7] Es tractava d'un tipus de cavall petit, fort i ràpid, que s'usava com a cavall de treball tota la setmana i com a cavall de curses els diumenges.[8]

Expansió cap a l'Oest

[modifica]
La compra de la Louisiana en el context de l'expansió territorial dels Estats Units cap a l'Oest. En la zona fronterera de color lila de la part inferior hi ha el King Ranch, capital en el desenvolupament de la raça Quarter.

La compra de la Louisiana per part dels Estats Units va iniciar una ràpida expansió cap a l'Oest. Els colons portaven cavalls de l'est entre els quals hi havia alguns cavalls de "curses quarter". A les planes es varen trobar amb cavalls ferals mustang i tingueren contacte amb tribus (wichita, comanxe[9] , xoixon, Nez Percé[10] …) que criaven animals de gran qualitat[11][12] descendents dels cavalls introduïts pels espanyols. Posteriorment hi hagué importacions significatives de cavalls de Califòrnia[13][14] i de Texas.[15] La cria de cavalls en els territoris americans s'adaptava a les necessitats múltiples de l'època. La cavalleria militar necessitava cavalls i seguia una política determinada. Els grangers s'orientaven cap a la selecció d'animals de tir i mules. En els desplaçaments personals primaven els cavalls de tir lleuger de trot ràpid. Les rutes de diligències exigien nombrosos animals. També els ramaders depenien de cavalls vaquers adequats. De l'encreuament dels cavalls de "curses quarter" amb els cavalls dels nous territoris va resultar un tipus de cavall especialment apte per al bestiar, amb l'anomenat "cow sense" (disposició per a treballar amb les vaques).[16]

Establiment d'una raça definida

[modifica]

Alguns estalons determinants en l'establiment del tipus del cavall Quarter (estalons fundacionals) foren: Steel Dust (nat el 1843), Shilo (1844), Old Cold Deck (1862), Lock's Rondo (1880), Old Billy (c.1880), Traveler (semental d'origen incert present a Texas el 1889)[17] i Peter Mc Cue (nat el 1895) inscrit com a Thoroughbred però de nissaga dubtosa.[8][17][18] La funció principal d'un cavall en un ranxo de l'Oest nord-americà era la de treballar amb bestiar. Fins i tot després de la popularització de l'automòbil els cavalls eren insubstituibles per a controlar les vacades a camp obert. No és gens estrany que els principals ranxos ramaders de Texas (King Ranch, 6666/Four Sixes, Waggoner Ranch) tinguessin un paper fonamental en el desenvolupament del modern Quarter Horse.

A part de les necessitats de cavalls vaquers, la popularitat de les curses a l'esprint dels caps de setmana i els guanys econòmics associats orientaren els criadors en aquest sentit. Per a millorar les prestacions dels cavalls quarter s'introduí més sang Thoroughbred, fet que afectà directament la formació de la raça.

L'any 1940 un grup de criadors, ranxers i altres persones relacionades amb els cavalls del sud-oest dels Estats Units fundaren la American Quarter Horse Association (AQHA) per a preservar la genealogia dels seus cavalls vaquers del tipus "quarter".[19] El primer cavall inscrit fou l'estaló Wimpy amb la referència P-1.[20] Wimpy era descendent de Old Sorrel, un dels sementals fundadors de la cavallada del King Ranch. (Els vaquers hispans del King Ranch, els kineños, l'anomenaven "el alazán viejo" quan ja tenia molts anys perquè era de pelatge alatzà i no usaven el nom oficial).[21] Altres guarans fundadors foren: Joe Reed P-3, Chief P-5, Oklahoma Star P-6, Cowboy P-12, Waggoner's Rainy Day P-13.[22]

Raça i genealogia

[modifica]

Des dels inicis oficials com a raça el llibre genealògic de la AQHA ha estat obert a noves aportacions de sang Thoroughbred. Els productes resultants d'encreuar un animal PSA (Pura sang anglès) i un Quarter s'inscriuen en l'anomenat Apèndix del Llibre Genealògic. També s'inscriuen en l'Apèndix els fills de Quarter i cavalls de l'Apèndix. El pas des de l'Apèndix al Llibre Genealògic no és automàtic. Els cavalls han de superar unes prestacions determinades.[23]

La infusió de sang Thoroughbred en els cavalls Quarter ha estat contínua i significativa. La càrrega genètica d'alguns cavalls actuals és més propera al genotip Thoroughbred que en l'època de la fundació de la raça. Algunes de les característiques típiques en els cavalls originals han variat. Amb l'objectiu de mantenir les qualitats inicials han estat creades algunes associacions, fora de l'àmbit de la AQHA, que registren els cavalls de "pura raça Quarter", anomenats "Foundation" Quarter Horses.[24][25][26]

Disciplines

[modifica]

Els cavalls Quarter s'utilitzen en diverses disciplines de competició (curses, reining, cutting, rodeo…). També són populars com a cavalls vaquers, per a treballar en ranxos menant bestiar, i com a cavalls per l'equitació de lleure en general. Des dels Estats Units han estat exportats a molt països: Brasil, Austràlia, Alemanya, Itàlia, Japó, ... Per les xifres de cavalls registrats la AQHA és l'associació més nombrosa amb més de tres milions d'exemplars en tot el món.

Descripció

[modifica]
Cavall quarter americà vaquer.

Els cavalls Quarter tenen un cap petit i refinat amb perfil recte. El cos és fort i musculós, amb un pit ample i gropa poderosa i arrodonida. L'alçada varia entre 142 i 163 cm, aproximadament (entre 14-16 "hands"; 1 "hand"= 101,6 mm). El pes es correspon amb l'alçada i el tipus i oscil·la entre els 410 i els 590 kg.[27] [28] Encara relegat a un segon pla pels pura sang, es va fer un lloc al sud-oest i oest dels Estats Units com una casta de cavalls. Els actuals són de poca alçada i corpulents, de constitució musculosa i de tòrax gran i ample.

Són famosos per les seves arrencades veloçes, la seva habilitat en els girs i parades, la seva velocitat en curtes distàncies, la seva intel·ligència i per tenir un temperament tranquil i cooperatiu.

Aquesta raça es caracteritza per tenir un cap ben proporcionat, una bona inserció d'aquest en el coll, ni massa fi ni massa gruixut.

Amplitud de pit i un bon tòrax. Mirant en conjunt és harmoniós i atractiu.

Per la seva sorprenent massa muscular és un cavall relativament baix pel que pesa. La seva Velocitat i ductilitat es basen en la seva poderosa musculatura i la ubicació del seu centre de gravetat molt més endavant que qualsevol altre cavall.

Es caracteritzen per ser cavalls forts, resistents, vivaços, de grandària mitjana, amb gran desenvolupament de les seves masses musculars, especialment del tren posterior i la seva reconeguda mansedembre. Molt àmplia és la gamma de pelatge, només no s'accepten els pintos ni els tacats com l'appalossa i tampoc els albins. És un animal molt sensible i tractable.

Té la velocitat dels cavalls de sang calenta dels seus ancestres, i l'estabilitat dels cavalls de sang freda.

Tipus especialitzats

[modifica]

Dins del registre Quarter cal considerar diferents tipus segons l'ús requerit de cada cavall.

Cavall vaquer ("Stock type")

[modifica]

Els cavalls vaquers destinats a les competicions de "reining" i "cutting" són petits i àgils amb una gropa poderosa.

Cavall d'exposició ("Halter type")

[modifica]

En els cavalls d'exposició prima una musculatura exagerada, mantenint el cap petit i refinat. Per a alçades d'entre 154 i 163 cm el pes pot arribar als 546 kg.

Cavall de curses ("Racing and hunter type"

[modifica]

Les curses es disputen en distàncies d'entre 220 i 870 iardes. Els Quarter de curses tenen les potes una mica més llargues i són més esvelts que els Quarter vaquers. Els Quarter del tipus "Hunter" són una mica més fins encara, recordant als Thoroughbred.

Pelatges

[modifica]

Els cavalls Quarter poden presentar-se en gairebé tots els pelatges. La capa més típica és la saura o alatzana ("chestnut" en anglès), en la seva varietat "sorrel" (que indica, en general i per a les associacions Quarter, crins de color semblant als pèls del cos; per a alguns el teme "sorrell" implica crins lavades). Hi ha Quarters de tots els pelatge "bàsics" (negre, bru, castany i alatzà), diluïts crema i diluïts dun. També hi ha diluïts "champagne" i "pearl". Sobre els pelatges "de base" anteriors poden aparèixer els patrons ruà i liart. Els patrons clapats ("pinto" o "paint"), anteriorment exclosos, són admissibles en cavalls de pura raça demostrable.[29]

Referències

[modifica]
  1. ↑ John Hankins Wallace. The Horse Of America - In His Derivation, History And Development. READ BOOKS, 1973. ISBN 9781408604953. 
  2. ↑ Robert Moorman Denhardt. Quarter Horses: A Story of Two Centuries. University of Oklahoma Press, març 1991, p. 11–. ISBN 9780806122854.  Les primeres curses "quarter-racing".
  3. ↑ Denhardt Quarter Running Horse pp. 4–8
  4. ↑ Denhardt Quarter Running Horse pp. 20–32
  5. ↑ Mackay-Smith Colonial Quarter Race Horse p. 106
  6. ↑ Mackay-Smith Colonial Quarter Race Horse p. 138
  7. ↑ La denominació més antiga: "Celebrated American Quarter Running Horse".(anglès)
  8. ↑ 8,0 8,1 Beckmann, Bruce. «Quarter Horses». Handbook of Texas Online. Texas State Historical Association. [Consulta: 30 maig 2006].[Enllaç no actiu]
  9. ↑ Comanxes i cavalls. (anglès)
  10. ↑ Patrick Gass; Carol Lynn MacGregor. The journals of Patrick Gass: member of the Lewis and Clark Expedition. Mountain Press Publishing, 1997, p. 255–. ISBN 9780878423514. [Enllaç no actiu]
  11. ↑ Olin D. Wheeler. The Trail of Lewis and Clark. Digital Scanning Inc, maig 2002, p. 42–. ISBN 9781582187266 [Consulta: 6 desembre 2010]. 
  12. ↑ Cavalls indis excel·lents (1719)(anglès)
  13. ↑ David J. Weber. The Mexican frontier, 1821-1846: the American Southwest under Mexico. UNM Press, 1982, p. 101–. ISBN 9780826306036 [Consulta: 6 desembre 2010]. 
  14. ↑ Edwin Bryant. What I saw in California: being the journal of a tour by the emigrant route and south pass of the Rocky Mountains, across the continent of North America, the great desert basin, and through California, in the years 1846-1847. D. Appleton, 1849, p. 143–. 
  15. ↑ Robert Moorman Denhardt. The King Ranch Quarter Horses: And Something of the Ranch and the Men That Bred Them. University of Oklahoma Press, setembre 1995, p. 6–. ISBN 9780806127712. 
  16. ↑ Mackay-Smith Colonial Quarter Race Horse p. 193
  17. ↑ 17,0 17,1 Close, Legends 2: Outstanding Quarter Horse Stallions and Mares.
  18. ↑ Oklahoma State University. «Quarter Horse». Breeds of Livestock. Oklahoma State University. [Consulta: 11 juny 2008].
  19. ↑ Denhardt Quarter Horse pp. 143–167
  20. ↑ Kentucky Horse Park. «American Quarter Horse». International Museum of the Horse- Horse Breeds of the World. Kentucky Horse Park. [Consulta: 11 juny 2008].
  21. ↑ Robert Moorman Denhardt. Quarter Horses: A Story of Two Centuries. University of Oklahoma Press, març 1991, p. 83–. ISBN 9780806122854 [Consulta: 6 desembre 2010]. 
  22. ↑ American Quarter Horse Association Combined Stud Book 1-2-3-4-5 p. 1
  23. ↑ American Quarter Horse Association. «AQHA Handbook of Rules and Regulations». SECTION II, Registration Rules and Regulations. American Quarter Horse Association. Arxivat de l'original el 2008-08-13. [Consulta: 7 desembre 2010].
  24. ↑ Foundation Quarter Horse Association. «Foundation Quarter Horse Association». FQHA Website. Foundation Quarter Horse Association. [Consulta: 2 abril 2007].
  25. ↑ Foundation Horses. «Foundation Bred Quarter Horses». FoundationHorses.com. Foundation Horses. [Consulta: 2 abril 2007].
  26. ↑ National Foundation Quarter Horse Association. «National Foundation Quarter Horse Association». NFQHA Website. National Foundation Quarter Horse Association. [Consulta: 2 abril 2007].
  27. ↑ Julius Edward Nordby; Herbert Elmer Lattig. Selecting, fitting and showing horses. The Interstate, 1948 [Consulta: 7 desembre 2010]. 
  28. ↑ Història i conformació. Arxivat 2009-10-29 a Wayback Machine.(castellà)
  29. ↑ American Quarter Horse Association. «AQHA Handbook of Rules & Regulations 2008 Rule 205 (d).». AQHA Website. American Quarter Horse Association. Arxivat de l'original el 7 d'octubre 2008. [Consulta: 9 agost 2008].

Bibliografia

[modifica]
  • American Quarter Horse Association (1961). Official Stud Book and Registry Combined Books 1-2-3-4-5. Groc, TX: American Quarter Horse Association.
  • Church, Stephanie L. (2006.09.14). "ACVIM 2006: Prevalence of PSSM in Quarter Horses". The Horse Online News (# 7628). http://www.thehorse.com/ViewArticle.aspx?ID=7628. Retrieved 2008.06.12.
  • Close, Pat (1994). Legends 2: Outstanding Quarter Horse Stallions and Mars. Colorado Springs: Western Horseman. ISBN 0-911647-30-9.
  • Denhardt, Robert M. (1979). The Quarter Running Horse: America's oldest Breed. Norman, OK: University of Oklahoma Press. ISBN 0-8061-1500-9.
  • Mackay-Smith, Alexander (1983). The Colonial Quarter Race Horse. Richmond, VA: Whittet & Shepperson.
  • Sellnow, Les (2007.05.28). "HERDA: DNA Tests Available for Disfiguring Skin Disease". The Horse Online News. http://www.thehorse.com/viewarticle.aspx?ID=9687. Retrieved 2007.05.07.
  • Valberg SJ, Mickelson JR, Gallant EM, Macleay JM, Lentz L, de la Cort F (July 1999). "Exertional rhabdomyolysis in quarter horses and thoroughbreds: one syndrome, multiple aetiologies". Equine Vet Journal Supplement 30: 533-8. PMID: 10659313.
  • Wiggins, Walt (1978). The Great American Speedhorse: A Guide to Quarter Racing. New York: Sovereign Books. ISBN 0-671-18340-0.

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Quarter_americà&oldid=32734597»